pedro palacios FOTOGRAFÍA

Magdalena Beltràn

Posted in diario by pedro palacios © on 16 mayo, 2011

Bellaguarda, Abril de 2011

 “La noia de la muntanya” 

Un día me n´aniré

Com fé sa germana gran

Deixaré ses oliveres

I aniré a viure a prop del mar.

I si un  día passa una barca

Amb un pescador bén ros

Amb els ulls color de lluna

Color de lluna d´agost,

Jo miraré si ell em mira

I si ell em riu, jo li riuré,

I si em diu de pujar a la barca

A la barca pujaré.

I si em porta mar endins

Mar endins me n´aniré.

I si em demana que em despulli

També me despullaré,

Que jo voldria tenir un fill

De cabells rossos com ell.

Però no passà cap barca

I no vaig trobar el meu mariner.

I els meus anys sí que passaren

I vella me vaig anar fent.

I me vaig recordar del pare

I a la muntanya vaig tornar.

I quan vaig tornar a casa

El pare m´estava esperant

I em digué, entra filla meva

Que el camí se t´ha fet llarg.

Ell tenia el sopar fet

I a la taula el meu plat posat

I tots dos vàrem sopar

Com si el temps no hagués passat.

I el s´endemà que era diumenge

A missa vàrem anar

I em demanà si volia

Acompanyar-lo a combregar.

I aquella nit del diumenge

Quan al llit es va posar

Me vadir, que t´en recordes

De quan eres petitona

Que em dèies, pare tinc fred,

Que em deixes dormir amb tu una estona ?

I vàrem riure, i vàrem plorar

I mos vàrem adormir.

I al s´endemà matí

El pare no es despertà.

(L´explicava l´àvia mallorquina)



Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: